Una escola on les persones s'atreveixen a somiar

     Acabe de descobrir una nova metodologia educativa o millor dit, projecte educatiu, anomenat Comunitats d'Aprenentatge. Aquest model revolucionari, que als Estats Units ja fa temps que s'aplica, està en consonància amb les teories científiques a nivell internacional que destaquen dos factors clau per a l'aprenentatge en la societat actual:

     l'aprenentatge dialògic i

     la participació de la comunitat. 

     És a dir, d'una banda l'aplicació a classe de la interacció a tots els nivells: per exemple, en una classe de matemàtiques de primària l'alumnat es reparteix per grups i, gràcies a l'ajuda de persones adultes voluntàries, que poden ser també familiars, descobreixen com usar la calculadora i fer-hi operacions. La persona adulta només guia i potencia el diàleg i la interacció entre els membres del grup i deixa que s'ajuden els uns als altres. O també es poden fer tertúlies literàries dialògiques, que consisteixen a comentar llibres a classe que prèviament s'han consensuat entre tots, amb la qual cosa es fomenta el debat i l'exposició oral d'arguments i d'idees. El que importa és la participació i implicació en l'intercanvi d'idees de l'alumnat, i per això no es fa un "control" del llibre ni cap treball. Aquests grups interactius, a l’escola Mare de Déu de Montserrat els fan servir per a diferents assignatures. Els alumnes de tercer els fan servir per llegir L'Odissea. És el cas de Firdaouss Dkour, alumna de 3r de primària: “Llegim L’Odissea. Els dijous el llegim a casa, que és més avorrit, però els divendres el llegim a classe, i com que el comentem tots i el compartim, és més divertit.” La professora guia la tertúlia literària dels textos clàssics però els alumnes hi fan aportacions, plantegen dubtes i ells mateixos proposen les possibles respostes. Tot plegat, amb la presència d’alguns progenitors. Això suposa una motivació extra per als infants, com ha explicat Núria Marín, directora del CEIP Mare de Déu de Montserrat.

    D'altra banda, Les Comunitats d'Aprenentatge impliquen totes les persones que de forma directa o indirecta influeixen en l'aprenentatge i el desenvolupament dels estudiants, incloent-hi professorat, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes del barri, membres d'associacions i organitzacions veïnals i locals, persones voluntàries... Partint dels somnis de tota la comunitat educativa i mitjançant el diàleg i la participació democràtica aquest projecte de transformació sociocultural d’un centre educatiu i del seu entorn està assolint un doble objectiu: superar el fracàs escolar i millorar la convivència. Segons Núria Martín, directora de l’escola Mare de Déu de Montserrat, "s’ha donat molta importància a la inclusió de la comunitat a l’escola. En el funcionament diari, s’ha comptat amb la participació de familiars com a voluntaris i voluntàries, fet que ha estat molt ben rebut per l’alumnat i ha contribuït a visualitzar els avantatges del multiculturalisme i la possibilitat de mantenir una convivència en termes d’igualtat. Per exemple, és molt significatiu el cas d’una mare marroquina que era professora d’anglès al seu país d’origen, i que es va oferir com a voluntària per col·laborar en les aules amb els nens i les nenes. Tot això ha generat un canvi en la percepció de les famílies autòctones respecte a les magribines: ara és una dona immigrant la que ajuda que tots els nens i les nenes aprenguin anglès. Quan els nens no comprenen alguna cosa d’anglès, com que el castellà és difícil per a molts, ella l’explica en àrab. Tots vam poder constatar la importància que un familiar, dona i immigrant, fos un referent per a tots els estudiants. La seva proximitat va contribuir sens dubte que molts augmentessin les seves expectatives educatives". Una altra de les activitats dirigides a obrir l’escola a la comunitat, és el que anomenen formació de familiars, sorgida a petició de les mateixes mares i germanes grans. Es realitza quatre dies a la setmana, en el mateix moment en què l'alumnat és a classe, i és impartida per persones voluntàries que alfabetitzen i ensenyen castellà oral a les mares de l’escola que ho necessiten.

     Per a la meua sorpresa, he vist que aquest nou model participatiu ja està implantat en més d'una vintena de centres de primària, secundària i formació de persones adultes a tot Espanya: a Aragó, al País Basc, a Catalunya... amb l'aprovació de l'administració. El Departament d'Educació de Catalunya, fins i tot, té una web dedicada a aquests projectes: www.xtec.cat/web/projectes/comunitats.

     Per a fer-vos una idea més clara de com funciona en la pràctica una dinàmica educativa en el cas de l'educació a persones adultes, posaré com a exemple l'Escola d'Adults La Verneda a Sant Martí, Barcelona, fundada fa més de 30 anys i pionera dins l'estat espanyol del sistema de les comunitats d'aprenentatge. Aquesta escola, a més de posar en pràctica l'aprenentatge dialògic, els grups interactius i la participació de la comunitat, inclou un factor clau per a mi en l'educació a persones adultes: qualsevol persona —siga analfabeta, fracassada escolar, immigrant, etc.— pot aprendre i participar en l'educació d'altres, és a dir, tots tenim una intel·ligència cultural que desenvolupem en les distintes experiències que tenim en la vida, no només en el món acadèmic. Però trobareu una millor explicació en l'extracte següent de la seua web (www.edaverneda.org) i en el vídeo del programa Babel de TVE: www.rtve.es/alacarta/videos/babel-en-tve/reportajeuna-escuela-vida/682444/

      Aprenentatge dialògic (extracte de la web de l'escola)

Diàleg igualitari:

​Totes les persones som iguals i tothom té veu. Té el mateix valor l'opinió d'un professor d'universitat que la d'una persona analfabeta que participa al Projecte, ja que els arguments que es donen per defensar les propostes plantejades han d'estar basades en pretensions de validesa i es rebutgen les pretensions de poder. El diàleg igualitari es dóna a tot arreu i sobre qualsevol tema: la forma de fer les classes, les activitats que es duen a terme, els continguts dels mòduls, etc. Totes les propostes són discutides, negociades i matisades.

Així es donen situacions com la de decidir fer un mòdul que els coordinadors proposaven que no es fes. Aquest fet seria impensable en altres models on els professors utilitzarien els mecanismes de poder que tenen per imposar la seva decisió. El diàleg es produeix de manera fluïda i apareix en qualsevol moment: al passadís, en una classe, durant una festa o en un Consell de Centre. Dit d'una altra manera, portem el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema.

Transformació:

Els principis de l'aprenentatge dialògic comporten un procés de transformació. Persones analfabetes que fan exposicions, fracassats escolars que han accedit a la universitat, o persones que no participaven en projectes socials i educatius i ara són les impulsores d'entitats, en són exemples. La implicació en moviments col·lectius i la influència en el seu entorn han estat fruit d'un model basat en el diàleg i en la transformació.

També treballem i aprenem amb les persones que presenten alguna discapacitat (ja sigui física, psíquica o sensorial) per la transformació de la seva situació. Intentem ajudar a superar totes les barreres amb les quals es troben per accedir a espais culturals i educatius en un ambient de plena igualtat amb la resta de participants. D'aquesta forma oferim possibilitats d'adquirir una major autonomia i una transformació de l'entorn ja que aquesta convivència acaba fent que totes les persones siguem iguals.

Creació de sentit:

Aquest funcionament permet superar també la pèrdua de sentit pròpia de la modernitat tradicional. A través de la participació, la solidaritat, el diàleg i els trets representatius que defineixen el projecte, es dóna un procés de creació de sentit. La persona que ve a aprendre a llegir i escriure descobreix que, a més, té un espai de relació i la possibilitat de participar activament en el projecte aportant el seu coneixement i cooperant amb els altres: no només aprèn a llegir sinó que organitza la setmana cultural, col·labora amb els altres participants i s'entrevista amb el regidor del districte per aconseguir finançament per a una nova activitat. Aquest procés en el que entra la persona ajuda a la persona a desenvolupar unes capacitats d'autonomia, de reflexió, de gestió i d'organització que els aplica no només en l'àmbit acadèmic sinó en tots aquells que configuren la seva vida: familiar, personal, laboral,veïnal, etc.

Dimensió instrumental:

Cal remarcar que aquest ambient de diàleg no es fa en detriment de l'aprenentatge, ans al contrari l'afavoreix. L'aprenentatge instrumental és un dels objectius del projecte. Les persones decideixen dialògicament què volen aprendre i sempre decideixen que volen aprendre el màxim: tots aquells coneixements que els permetin accedir a altres estudis, millorar la seva situació laboral o organitzar una nova entitat. Exemple d'això seria el gran nombre de persones que havien estat etiquetades com a fracassades escolars i que després de passar per l'escola han accedit a la universitat.

Igualtat de diferències:

Aquest procés de valoració de la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar-ne exclosos s'insereix dins del que anomenem igualtat de diferències. De la mateixa manera que totes les habilitats són valorables i valorades, totes les cultures són igual de vàlides i cal que les respectem, però això no ha d'implicar l'exclusió social. En el cas de les persones que pertanyen a una cultura amb una tradició literària oral, l'opció no ha de ser ni continuar sent analfabetes ni aprendre la literatura dominant, sinó adquirir els coneixements necessaris per poder expressar la seva cultura en les formes prioritzades per la societat, i compartir els sabers de les diferents cultures a través del diàleg. En els grups, diferents persones gitanes, marroquines, xineses o paies comparteixen els seus sabers i decideixen col·lectivament quines coses volen aprendre per poder expressar-les i quins coneixements i valors de les altres cultures els són útils.

Intel·ligència cultural:

Només es pot aconseguir això si es parteix de la base que tothom té capacitat per aprendre i ningú no té dèficits: tothom té intel·ligència cultural. Les persones sabem coses diferents que hem après en contextos acadèmics, pràctics o cooperatius. Hi ha qui ha après història a l'escola, qui ho ha fet treballant d'administratiu en un arxiu o qui ho ha fet comentant pel·lícules amb un grup d'amics. Per tant, tothom és intel·ligent com ho demostra el fet que ha après allò que ha necessitat en els contextos en què ha participat, que en molts casos no són acadèmics. Si partim de les habilitats acadèmiques excloem aquelles persones que no les posseeixen. Pel contrari, partir de la intel·ligència cultural implica utilitzar habilitats pràctiques, acadèmiques i cooperatives. Un exemple d'això seria quan els participants d'un grup de llengua poden recitar poesies tradicionals o cantar cançons populars que han après al llarg de la vida (habilitats pràctiques i cooperatives) encara que no sàpiguen què és la mètrica i la rima. El coordinador pot explicar aquests conceptes (habilitats acadèmiques) i proposar activitats sobre el tema. D'aquesta forma les persones participants no només aprenen una habilitat acadèmica sinó que valoren els seus coneixements previs i es fan conscients de la seva capacitat de creació cultural.

Solidaritat:

En aquest context de diàleg se superen factors exclusors com, per exemple, que cadascú vagi a la seva. Uns participants ajuden als altres en els aspectes que coneixen més, assessoren la coordinadora del grup sobre com ha de fer les classes per què tothom assoleixi els objectius o participen en una campanya per aconseguir que les persones analfabetes accedeixin al projecte. El poder o el diner, que són mitjans propis del món del sistema, són substituïts per la solidaritat.